ANTONIO MARI MUÑOZ
Lindici duna expressió perduda, «estat dabsència», descoberta en un llibre, guia el narrador a la recerca del secret que soculta darrere el seu rastre, del qual, ara, vol descobrir els possibles sentits. A poc a poc es veurà com aquell indici desvetlla una successió didees i dimatges que encerclen lexistència mateixa del narrador. Seguint els senyals que lexpressió trobada deixa en Ernst Jünger, Charles Baudelaire i Fiòdor Dostoievski, Marcel Proust i Ramon Llull, Samuel Beckett i Descartes, entre daltres, el narrador hi reconeix una qualitat viva i desconcertant. Una qualitat que ho transforma i identifica tot en una realitat que ultrapassa la lògica de la certesa i la versemblança.
